Són molts els factors de diversa índole, principalment vinculats a la crisi, els que han provocat una descapitalització industrial a tot el nostre país en els últims anys, en consonància amb la situació d'estrès que han sofert una majoria de països del món en tots els àmbits de la vida pública. Ara és necessari regenerar el teixit empresarial industrial de manera sostenible, prenent com a base nous paràmetres i nous enfocaments.

Tot i que l'excel•lència és una nota indissociable de la sostenibilitat, la sostenibilitat no s'ha de tenir només com cosa extraordinària, limitada a una gran inversió per obtenir una gran infraestructura que permeti reduir les emissions de CO2, per exemple, encara que això és també necessari. Sobretot la sostenibilitat es construeix dia a dia amb la competència professional, els coneixements i la qualitat ètica —les tres a la vegada— dels que prenen les decisions, i per això és a l'abast de tothom qui té una responsabilitat com a empresari o directiu, si actua amb coherència o buscant la cohesió d'aquests tres factors.

És exigència bàsica de tota organització aprofitar els recursos, per generar riquesa, però també fer-ho pensant en el demà, per la seva pròpia supervivència i pel compromís amb les comunitats a què es deu. Concretament, adoptar el criteri de la sostenibilitat ètica en les pròpies decisions permet anar fent camí sense deixar endarrera espais devastats, entorns laborals consumits, famílies esgotades i prestigi professional desgastat. Adoptar el criteri de la sostenibilitat ètica evita convertir-se en un agent d'entropia. És insostenible malbaratar els recursos, començant pels recursos humans.