Si la crisi ha posat en relleu una cosa és que la globalització de l'economia fa necessari recolzar les nostres empreses en aquest procés d'internacionalització i diversificació. Per fer-nos més competitius cal accedir a nous mercats, nous inversors i noves oportunitats de negoci. Noves solucions que permetin treure el màxim partit dels avantatges competitius de les empreses del nostre territori, per abordar eficaçment nous mercats en països del nostre entorn i en països realment emergents.

Amb la internacionalització, el procés natural d'expansió de les empreses autènticament productives no és més que el resultat de la característica fonamental del treball eficaç i els seus genuïns resultats: la seva tendència a expandir-se o reproduir-se per generar més productivitat.

La internacionalització sorgeix per la proliferació dels processos productius d'una empresa en diferents països, per abaratir costos, per guanyar mercat, per tenir millor aprovisionament o per dur a terme polítiques productives més eficaces. Aquest procés ha estat el que ha aconseguit estructurar l'economia mundial com la coneixem actualment i va pel camí d'aconseguir una repercussió incalculable en la nova economia.

En la pràctica de les relacions econòmiques que segueixen el vell model neocapitalista, les xarxes que s'ordeixen són xarxes i lobbies de poder i d'influència, amb l'objecte d'obtenir avantatges, intercanvis i oportunitats de negocis. Davant d'aquest model avantatgista i pragmatista, el nou model econòmic emergent proposa teixir i construir relacions d'interessos amb vista a la productivitat solidària i al progrés global.